sabato 4 agosto 2012

Morâi di savalon



Cjacarimi,
domandimi di lâ a cirî,
Inte plane fruçade dal cjalt
Chês rispuestis che ai supât cuntune ridade
O scjafoiât di bussadis
O samence;
Domandimi di lâ a cjoilis e contimi
Di dut il nuie
E des sôs sfumaduris cuinçadis di ombrene
E abandon.

Ma tu,
Intant,
Cjacarimi.

Sdrume i podês dal cidinôr doprant monts
Di nature, flât e claretât.
Monts cun çatis sclagnis e sforadis
Ma ongulis lungjis,
Sporcjis di piel e zucar.
Jo ti scolti,
E o fâs sù
Tal desert che al vignarà,
Morâi di savalon,
Dulà cressi plantis e flôrs disterminâts
Di trisculis e frambui
Peâts come telis di rai
Che a van daûr dal svol
Di un gnotul fat di estri e sgrisui,
Cuasi cjoc,
Ma no strac,
Ne stupit.

Nessun commento:

Posta un commento